Es tracta d’un
llogaret que pertany a Sant Pau de Segúries.
Aquest any, per
segon consecutiu, el grup Norai ha profunditzat en les arrels de La Ral. El nom deriva de La Reial , ja que era la seu del notari reial allà per
l’edat mitja però un terratrèmol va deixar tot el poble enrunat. Es van
reconstruir quatre cases en el lloc però la majoria van anar a un assentament
nou que seria Sant Pau de Segúries.
L’església,
segons una pedra de la finestra del portal, data del 1609. Té un rellotge de sol ben
peculiar al campanar. Es tracta de quatre boles que segons l’ombra emesa
repartia el dia en quatre parts. Es aquell temps el minut no era pas important.
Igual que l’any
passat l’escenari estava preparat en un lateral de l’església que dóna a la
plaça. Tot i que uns nuvolots negres semblava que volien amargar la festa es va
decidir de fer el parament a fora i va estar encertat perquè, poc després de
començar ja va lluir el sol.
El concert
s’inicià amb: “Llop de mar” i “Mare vull ser pescador”. El vals “Au cafè du port” va agradar molt així
com la nova peça de l’Antoni Mas “Niu
d’amor”. Tant “Maria Lisboa” com
la rumba “Lola la tavernera” van ser
molt aplaudides.
A la mitja part
es va fer la foto del públic amb els
cantants i es va repartir un cremat boníssim preparat per una persona de la
comissió de festes de Sant Pau a qui tothom va felicitar.
Després van
seguir les noves: “La rosa dels vents”, “Ciutat
cremada”, “La barca abandonada”. I
entremig hi van haver: “Drunken sailor”,
“Jamaica farewell” i un “shanty”
irlandès “Molly Malone” també molt
aplaudides.
La vetllada va finalitzar
amb: “El canó de Palamós”, “La bella Lola” i “El meu avi”. Moltes felicitacions per part de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada