Festa Major de La Ral.

Es tracta d’un llogaret que pertany a Sant Pau de Segúries.

Aquest any, per segon consecutiu, el grup Norai ha profunditzat en les arrels de La Ral. El nom deriva de La Reial,  ja que era la seu del notari reial allà per l’edat mitja però un terratrèmol va deixar tot el poble enrunat. Es van reconstruir quatre cases en el lloc però la majoria van anar a un assentament nou que seria Sant Pau de Segúries.

L’església, segons una pedra de la finestra del portal,  data del 1609. Té un rellotge de sol ben peculiar al campanar. Es tracta de quatre boles que segons l’ombra emesa repartia el dia en quatre parts. Es aquell temps el minut no era pas important.

Igual que l’any passat l’escenari estava preparat en un lateral de l’església que dóna a la plaça. Tot i que uns nuvolots negres semblava que volien amargar la festa es va decidir de fer el parament a fora i va estar encertat perquè, poc després de començar ja va lluir el sol.

El concert s’inicià amb: “Llop de mar” i “Mare vull ser pescador”. El vals “Au cafè du port” va agradar molt així com la nova peça de l’Antoni Mas “Niu d’amor”. Tant “Maria Lisboa” com la rumba “Lola la tavernera” van ser molt aplaudides.

A la mitja part es va fer  la foto del públic amb els cantants i es va repartir un cremat boníssim preparat per una persona de la comissió de festes de Sant Pau a qui tothom va felicitar.

Després van seguir les noves: “La rosa dels vents”, “Ciutat cremada”, “La barca abandonada”. I entremig hi van haver: “Drunken sailor”, “Jamaica farewell” i un “shanty” irlandès “Molly Malone” també molt aplaudides.

La vetllada va finalitzar amb: “El canó de Palamós”, “La bella Lola” i “El meu avi”. Moltes felicitacions per part de tothom.

Festa d’estiu del carrer de La Font a Abrera.

Es tracta d’un carrer del poble industrial d’Abrera, que conserva tota l’essència de quan es van començar a edificar les cases allà cap al segle 18.

Ja d’arribada, una veïna, la Glòria, ens va convidar a beguda de refresc, poden triar entre cervesa, tònica, aigua i altres.  Es notava que l’organització estava a càrrec dels mateixos veïns.

Aquest any el tema del carrer era “Venècia”  i a molts portals hi havia decoracions que portaven el pensament cap aquesta ciutat: màscares, una gòndola i les típiques pilones d’amarrar gòndoles,...

A les sis els veïns  van tancar el carrer i van començar a posar cadires enfront de la zona reservada per als cantaires, que era al principi d’una banda del carrer. Mentre tot s’anava preparant,  la canalla feia una guerra de farina i després de globus d’aigua. En acabar, va venir una banda de tambors que va fer una “batucada” ben sonora.

Mentre es feia l’aperitiu es va iniciar el concert que va amenitzar la vetllada.

Es va començar amb “Llop de mar” i “Mare vull ser pescador”. Després  “Maria Lisboa”, que va ser molt aplaudida,  així com el vals “Au cafè du port”  i la rumba “Lola la tavernera”, totes dues d’ambient de taverna. Van seguir “Niu d’amor”, “La capitana”, “La rosa dels vents”  i “Ciutat cremada”. Entremig hi va haver “Drunken sailor”, “Jamaica farewell”  i un “shanty” irlandès “Molly Malone”, que un vilatà va identificar de quan va estar vivint a Anglaterra.

La vetllada va finalitzar amb: “El canó de Palamós”, “La bella Lola” i “El meu avi”  i amb moltes felicitacions per part de tothom.

Després del concert, tots els veïns van preparar, davant de cada casa, una taula amb regust venecià per a participar en el sopar popular del carrer.

Festa particular de l’Anne & Trevor.

Es tracta d’una parella d’anglesos, ja fa anys, residents a l’Estartit van voler fer una festa convidant als seus amics, també de procedència anglesa però alguns d’ells amb un accent català envejable.

La vetllada va tenir lloc al jardí de la seva finca.

Mentre es feia l’aperitiu ja es va començar a amenitzar la vetllada i es va iniciar el concert. Es va començar amb: “Mare vull ser pescador” i “Cançó de rem i vela”. La presentació, en aquesta ocasió va ser a càrrec d’en Kevin, que, en anglès i amb una certa ironia, anava presentant per parelles les cançons que tenien alguna semblança o algun element comú, com: “Mingulay boat song” i “Maria Lisboa”,  o “La barca xica” i “Dans le port de Tacomà”,  seguides per dues d’ambient de taverna “Au cafè du port”  i “Lola la tavernera”. Va seguir “Drunken sailor”  i, tornant a casa, es va continuar amb “La balada d’en Lucas”  i “Cala Montgó”.

Després van seguir “Jamaica farewell”  i un “shanty” irlandès “Molly Malone”, que va ser cantat per tota la audiència.

La vetllada es va acabar amb: “La bella Lola”,“El meu avi”  i amb moltes felicitacions per part de tothom.

Després del concert, tothom va gaudir d’un excel·lent sopar que va donar per acabada la vetllada. 

Sardinada al Club Nàutic Port d’Aro.

En el club nàutic Port d’Aro, de Platja d’Aro, es va celebrar la festa de la “Sardinada d’estiu”, que va anar acompanyada d’una cantada d’havaneres a les postres del sopar.

L’escenari estava preparat al jardí de la piscina del restaurant, davant de totes les taules del sopar i a sota d’uns pins on tenies la impressió de estar enmig d’un petit bosc.

A les postres del sopar s’inicià el concert amb la coneguda havanera “Mare vull ser pescador”. Sense mitja part, el concert es va fer tot seguit. El cremat es va servir després de les postres, arribant-ne també cinc tassetes a l’escenari que els membres del grup Norai van tastar i van felicitar al cambrer que l’havia cuidat perquè estava molt ben fet i equilibrat.

En general van ser molt aplaudides les cançons (shanties) que protagonitza en Kevin: el “shanty” escocès “Minguley boat song”,  l’anglès “Drunken sailor” , l’irlandès “Molly Malone” i “Jamaica farewell”. També cal destacar: “Au cafè du port”, “Lola la tavernera”  i “Bitxintxo”. La sardana “La puntaire” va ser seguida a ritme,  picant de mants.

Enmig de cançó i cançó, es van sol·licitar “La barca xica” i “Vestida de nit” que van ser complagudes tot després.

Es va seguir  amb “La barca abandonada” que va ser molt aplaudida, així com “Mulatada” i “Rosina”. Les tres darreres, per cloure el concert, van ser molt ben cantades pel públic: “El canó de Palamós”,  “La bella Lola” i “El meu avi” que es va seguir amb els braços units a ritme d’onada.

El concert va resultar un èxit amb moltes felicitacions.

Només ressaltar el comentari d’una persona que va concloure que el grup Norai no fa havaneres, perquè les havaneres que havia vist fins aquell moment eren amb un grup que cantava i una guitarra. En canvi les interpretacions del grup Norai,  amb tres instruments, tenien molta més riquesa musical i ell  ho trobava un fet diferencial que li havia agradava molt.

Festa Major de Setcases.

En el camí cap a Setcases, a partir de Vic, ja va començar a ploure i en alguns moments, amb molta intensitat. Arribant a Setcases, ja s’havia preparat el local de les escoles velles per a fer el concert. És un local amb escenari, adaptat com a petit teatre o sala polivalent.

Seguia plovent i amb l’equip de so muntat i la prova de veus feta, es va anar a sopar al mateix hostal de cada any. Tot i la pluja, va venir molt de  públic que va omplir tota la sala. Començat el concert, la gent es va haver d’ asseure als bancs que hi ha clavats a la paret que envolta la sala.

El concert va començar amb: “Mare vull ser pescador”, que és una peça molt coneguda i celebrada i que va agradar molt. Es va seguir amb el vals “Au cafè du port” i “El pensament” de Josep Bastons. A destacar, pels aplaudiments, la rumba “Lola la tavernera”  i l’ havanera “La rosa dels vents” , així com la sardana de tall nacionalista “La puntaire”.

A la mitja part un cremat molt ben aconseguit i, a fora, seguia plovent.

De la segona part es poden destacar: “La barca abandonada”  i “La ciutat cremada”. La Lola, de la Barceloneta, va sol·licitar “Rosina”, que va ser cantada cap al final junt amb “Mulatada” que també va agradar molt.

El públic va gaudir molt del concert, cantant les cançons del moment però sobretot amb: “El canó de Palamós”, “La bella Lola” i “El meu avi” , que van ser les tres darreres. En l’última tothom cantava a peu dret, amb els braços alçats i fent l’onada.

Un concert amb un públic molt agraït i satisfet. Els cantaires del grup van rebre multitud de felicitacions.

Festa Major a la Cala S’Alguer.

S’Alguer és un lloc paradisíac de la Costa Brava, al nord de Palamós, després de la Platja de La Fosca. Els dies de la Mare de Déu d’agost s’hi celebra la Festa Major. Es tracta d’una festa on hi participen i on hi aporten tots els barraquistes. Les havaneres venen de la mà d’en Pere Colls.

Davant d’una barraca on hi ha una mica d’esplanada, just en un lateral de la cala, és on s’improvisa l’escenari.

El dia del concert al matí, amb la col·laboració de molts barraquistes, es va traslladar l’equip de so des del parking fins a la cala, ja que amb cotxe no s’arriba a S’Alguer i hi ha un trocet de camí que cal fer-lo a peu.

Després d’un bon berenar-sopar a la barraca d’en Pere es va muntar l’equip de so per a començar el concert.

De la primera part es pot destacar: la cançó de taverna “Au cafè du port”, la rumba “Lola la tavernera”  i l’havanera “Bitxintxo”.  Totes elles molt aplaudides. Per finalitzar aquesta part es va interpretar “La puntaire” amb l’accent sobiranista en defensa de Catalunya.

Durant el concert es van repartir uns deliciosos “brunyols” i la mitja part uns excel·lents “mojitos”.

S’inicià la segona part amb l’havanera que li agrada a en Pere, l’amfitrió: “La balada d’en Lucas” ,  per passar directament a les sol·licituds: “El llop de mar”, “La barca xica”  dedicada a l’Oriol, que és un nen al que li agraden molt les havaneres, i “Jamaica farewell”.  Després es va continuar amb un variat repertori, agradant molt: “Minguley boat song” i “La barca abandonada”.

 L’ audició es va acabar amb “El canó de Palamós”,  “La bella Lola” i “El meu avi”.

Durant tot el concert es va gaudir de molt bon ambient i al final hi va haver felicitacions generalitzades als membres del grup.

Festa Major de Juneda.

El grup Norai ha tornat a Juneda per iniciar els actes de la Festa Major del poble.

Des de dalt de l’escenari de la “Plaça del Pou de Gel” es divisava una gran esplanada de conreu sols trencada per els alts plàtans que voregen el canal.

Feia una vesprada excel·lent, poc xafogosa.

 

Puntualment es va començar el concert amb “Mare vull ser pescador” que va ser molt apreciada. A destacar també d’aquesta part: “Au cafè du port” que va ser molt aplaudida, així com la sardana “La puntaire” pel seu sentiment nacionalista que es significa amb la defensa de Catalunya en la seva lletra.

Van agradar molt també “Lola la tavernera” i “Bitxintxo”.

Un magnífic cremat es va servir a l’entremig de la vetllada: Ben cremat i just de dolç.

També hi van haver tres sol·licituds: “Mariner de terra endins”, “Vestida de nit” i “La balada d’en Lucas”. Aquesta última sol·licitada per una persona que no recordava el títol però que amb l’explicació es va poder esbrinar de quina es tractava.

A la segona part va agradar molt “La barca abandonada” que va ser molt aplaudida, així com també “Mulatada” i “Jamaica farewell”. “El canó de Palamós”, “La bella Lola” i lògicament “El meu avi” van ser les que van cloure la cantada.

A Juneda, el grup Norai hi troba membres de la “Coral Cantaires de Juneda” amb els que fa anys van fer un intercanvi amb la “Coral El Progrés de Palamós”. Aquesta coneixença dóna una dimensió de més familiaritat a la vetllada.

En finalitzar el concert, un públic molt satisfet va fer arribar moltes felicitacions als membres de Norai.

Festa Major de Vilalleons.

Per quart any consecutiu el grup Norai ha tornat al llogaret de Vilalleons amb molta satisfacció perquè es tracta d’una audiència molt propera. Ja en arribar la gent saluda i pregunta quines havaneres es porten noves o suggereixen d’ interpretar aquelles que els van agradar molt l’any passat. Fins i tot, ja s’havien rebut sol·licituds per correu electrònic com és el cas de “Vestida de nit” que es va cantar a la segona part.

Abans del concert d’havaneres, després d’haver fet la prova de veus i so, hi havia una audició de sardanes i alguns components del grup en van ballar i van fer conxorxa amb els dansaires que després serien el públic del concert d’ havaneres. Les sardanes es ballen al darrera l’absis de l’església de Santa Maria i aquest any estaven interpretades per la cobla “Jovenívola d’Agramunt”.

 

 Mentre s’anava fent la prova de veus ja es van anar omplint les cadires preparades. Aquest any hi havia més de quatre-centes persones. Des de l’escenari hi ha una vista impressionant que arriba fins a la zona de Manlleu i Torelló i fa goig veure tota la plaça plena amb aquest fons que ahir, amb uns nuvolots ben negres i grossos, feien patir una mica.

De la primera part se’n podrien destacar: “Lola la tavernera”, “Bitxintxo”, “Au cafè du port”, “Maria Lisboa” i sobretot la sardana “La puntaire” que va ser molt aplaudida. 
 

A la mitja part es va repartir cremat per a tothom.

Des de l’escenari, s’anava veient l’evolució del temps i, cap al fons, a la zona de Torelló, hi queia una bona cortina d’aigua d’un cel negre molt enfosquit.

A la segona part, van ser molt aplaudides “La barca abandonada”, el shanty irlandès “Molly Malone” i el molt animat candombé argentí “Mulatada”. En aquesta part, l’audiència va cantar i va participar en les tornades de les diferents cançons.

El temps anava empitjorant i la cortina d’aigua anava avançant cap a la zona de Vilalleons. A la fi, amb una mica de pressa, es va acabar el concert amb “El canó de Palamós”, “La bella Lola” i “El meu avi”.

Un concert amb un auditori molt animat i col·laborador que va felicitar a tots els components del grup en acabar la vetllada.
 

 

33a Mostra de l’Havanera Catalana.

Com cada any, el 14 d’agost es celebra la Mostra de l’Havanera Catalana a Palamós. Aquest festival recull una molt bona audiència que vol gaudir del concert en silenci i atenció. L’Arbreda, la seu del festival, també hi ajuda al ser un lloc quasi tancat i recollit. El nou presentador, Gerard Carrión, el va qualificar de “Palau de l’havanera” al posseir totes aquestes característiques que el converteixen en un espai adient com un teatre a l’aire lliure.

 

La primera sorpresa de la nit va ser que en “Xicu” Carcassés s’acomiadava de la presentació que durant trenta-tres anys a portat esplèndidament. La seva tasca, tant la presentació com tota la feina d’organització que hi ha darrera d’aquests actes i que sovint no es valorada perquè no és coneix i no és vista, i la seva aportació al món de l’havanera, i en concret a la Mostra de l’Havanera, ha estat molt gran.

El públic li dedicà un molt generós aplaudiment.

Després, va seguir amb la tasca de la presentació en Gerard Carrión, conegut periodista que porta un programa d’havaneres a Ràdio Estel.

Cinc formacions participaven al programa d’aquesta 33a. Mostra: Norai, Arjau, Neus Mar, Bergantí i Port-bo.

El grup Norai va iniciar el concert amb “El pensament” del meste Bastons, que era present a l’Arbreda, “La rosa dels vents” i “El Barri antic” del mestre Antoni Mas. En aquesta Mostra, Norai ha volgut homenatjar a l’Antoni Mas com a músic que ha escrit multitud d’havaneres i altres peces relacionades com boleros, xotis i balades.

Norai ha triat aquesta primera peça, un bolero que porta en el seu repertori des de l’inici del grup perquè tant la lletra com la música són excepcionals. Es un conjunt molt ben trobat que reflexa molt bé l’adolescència d’uns joves en un barri antic d’una ciutat amb port de mar i que Norai per coneixença situa a la Barceloneta.

Seguí amb “La ciutat cremada” finalitzant la seva actuació amb una peça molt nova i a més molt estimada pel seu autor, “Niu d’amor” també del mestre Antoni Mas. Es tracta d’una havanera amb una explosió de sentiments envers la llar com a centre de l’amor.

El segon grup va ser Arjau de Palafrugell. Van presentar quatre peces del mestre Bastons: “Al mar”, “Enamorar-se”, destacant “Sirena de Begur” per la seva alegria i molt atractiva a l’orella i “l’avi Meliu”. Per acabar van presentar la sardana “Girona m’enamora” , peça difícil sobretot pel tenor per la seva tessitura, però que agrada molt al públic. 

 

En tercer lloc la Neus Mar va oferir cinc peces: “La balada d’en Lucas”, “L’havanera del nàufrag” i les conegudes “Vestida de nit”, “La gavina” i la rumba “Lola la tavernera”. Són aquestes tres darreres les que van aixecar més aplaudiments del públic.

Ja després de mitja part el grup Bergantí va oferir: “Barquejant”, “Ànima marinera” que encara que antiga és una peça molt obligada pels cantaires, “Follia”, “La taverna del vell mercant” que és una rumba molt alegre i desenfadada i com ja és habitual en aquestes 33 edicions finalitzaren amb “El canó de Palamós”.

Per acabar, el grup Port-bo va presentar quatre peces d’en Josep Bastons i lletra de Carles Casanovas: “Pescador sóc d’una cala”, “ Busca’m a l’Empordà” i “Tocat per la tramuntana”, essent aquestes dues les més pròpies de la terra i també més reconegudes pel públic, després “El meu secret” i la sardana “A l’Àngel Guimerà”.

Es finalitzà la vetllada amb la interpretació col·lectiva de “El meu avi” dirigida pel mestre Bastons. 
 

Una molt bona Mostra que va satisfer àmpliament a tot l’auditori.