Concert solidari d'havaneres (5 ena. Edició)

El dissabte 19 d'octubre es va celebrar el concert solidari d'havaneres a benefici del col·legi d'educació especial “Els Àngels”. La sala es va omplir completament i es va fer una bona taquilla.

Cada any, per a donar més “ganxo” i fer més atractiu el concert, es convida a un artista vinculat al mon de l'havanera. Malauradament, aquest any,  a l'artista que s' hi havia compromès  li va sortir un impediment a última hora, que no li va permetre poder  assistir-hi tal com hauríem desitjat tots nosaltres.

El concert va començar amb l'Antoni Mas al piano i la soprano Indira-Roser Ferrer Morató interpretant havaneres, destacant “Havaneres de Sevilla” del compositor Carlos Cano, amb una interpretació molt acurada amb uns “fiatto” espectaculars.

Després va continuar el grup “Port Bó”, amb cinc peces,  de les que cal destacar el xotis “Pepe”, de l'Antoni Mas. Amb aquesta peça, plena d'acrualitat, sempre es posen el públic a la butxaca.

 

Per últim el grup Norai, com amfitrió de la vetllada,  va oferir un concert adaptat ja que un dels seus components, en Manel, estava al llit ben engripat. Es van interpretar “El pensament”, el chanty escocès “Mingolay boat song”, i per finalitzar “Cançó de rem i de vela”.

En aquest concert el grup Norai també celebrava el seu cinquè aniversari, i va voler fer la presentació d'aquest concert de la mateixa manera que fa cinc anys va fer-ho en societat al Teatre Auditori la Gorga, on el protagonista va ser un norai que parlava als seus amics. En aquesta ocasió va tornar a parlar i li va posar la veu Miquel Monzonis,  igual que ara fa cinc anys.

Al final es va passar un vídeo on es veia l'activitat musical que es fa a l'escola i es va cantar “Mare vull ser pescador”  en honor a l'Antonia Vilàs i amb nens de l'escola, es va interpretar “El canó de Palamós”.

Un concert que, a part de gaudir de les havaneres, va arribar al cor de tothom i el públic va marxar cap a casa amb l'ànima tranquil·la  per haver col·laborat en poder mantenir una activitat com la música en un col·legi molt estimat a Palamós i a la comarca.

Concert a Alpens

En arribar a Alpens vam preguntar on feien les havaneres a un vilatà que passava pel carrer en aquell moment. Ens va indicar, sense pensar-s’ho massa, “Al Casino”.

El Casino disposa d’una sala d’època molt ben restaurada i inaugurada el 27 de setembre del 1928. Com deia una persona del públic s’hi han fet “funcions” des d’aquesta data: teatre, ball, havaneres, concerts,...

Del seu inici es conserven uns bancs fets amb llistons de fusta que fan la funció de butaques de la sala.

El grup Norai va començar amb el repertori d’aquesta temporada: “El meu secret”, “El pensament”, “Au café du port”,…  i ja es va detectar la satisfacció del públic. Una persona que sopava al restaurant on Norai va anar a sopar havent acabat el concert ens va dir: “a la cinquena cançó ja us havíeu posat el públic a la butxaca”.

Efectivament el públic aplaudia amb convenciment després de “Lola la tavernera”, “Maria Lisboa”, “La puntaire”. I amb molta insistència després de “La Barca abandonada”.

Al final del concert el públic aplaudia a peu dret. Va ser un concert amb un públic entregat que va sortir molt satisfet de la sala.

Al final de “El meu avi”, amb el “Visca Catalunya”, es va cridar, insistentment, “Independència, independència”.

5è. Aniversari del grup Norai

El passat 27 de setembre el grup Norai va celebrar el seu cinquè aniversari.

La festa va ser un sopar a casa la Lourdes.

En arribar a la casa, ja hi vam trobar globus a la porta del carrer tot indicant que en aquella casa hi havia una criatura que ja tenia cinc anys.

La Lourdes ens va rebre vestida de nena petita, amb un pentinat de cuetes amb el seu llacet. Era una festa amb els nens amics seus. Per assistir a aquest sopar era imprescindible portar un xumet i un babasai (pitet).

El sopar va començar amb un aperitiu inicial, per cert gens indicat per a nens, i va continuar amb  una amanida molt completa que, tot i que en general aquests plats d’amanida verda no agraden als nens, no en va quedar gens. De segon hi havia un pollastre farcit amb prunes, panses i peres que va ser una delícia.

De postres, un pastís amb la típica espelma amb el número 5 que tots els components de Norai van apagar després de fer un desig previ. En aquest moment tothom anava amb una bata d’escola per a no tacar-se.

Un sopar temptador dels que ens porten a estar, tota la setmana, a base de bledes i espinacs.

Per acabar la vetllada, ja havent sopat, es va reviure la presentació del grup al Teatre-Auditori  Gorga fa cinc anys.

Tothom va quedar sorprès de com ha canviat el grup, tant en la interpretació, com en el ritme i també en la qualitat vocal. Ha estat el resultat d’haver treballat  molt.

Ha estat un molt bon aniversari.

Concert a Sant Sadurní d’Anoia.

Era “l’ Onze de Setembre”. El grup Norai havia dormit a Tarragona ja que el dia de la Diada havia de cantar a Sant Sadurní d’Anoia.

El matí es va dedicar a visitar la part romana del centre de la ciutat. Tornant de Tarragona, es va veure tota l’animació de la Via Catalana. De baixada cap a l’Ebre es veien molts  cotxes amb estelades onejant, autocars on tothom anava amb la samarreta groga, senyeres onejant en els ponts que creuen l’autopista.... Tot un espectacle ben emocionant.

Ja a Sant Sadurní, a l’escenari que hi havia preparat davant de l’Ajuntament, es va preparar tot el so i llums. A les 17.14 hores, moment de la Via Catalana, els components i acompanyants de Norai, que estaven  a mitja preparació del so, van aturar el muntatge i tots van cantar “El cant de la senyera”.

Abans de començar el concert va venir un avi amb el seu net que anaven a veure els gegants de Sant Sadurní, que estaven al “hall” de l'Ajuntament, i va comentar l’èxit rotund de la Diada i de la Via Catalana.

El concert va començar després de la lectura del Manifest de la Diada cantant “Els Segadors”. Mentre es cantava l'himne de Catalunya es va desplegar una senyera estelada molt gran al mig de la plaça que estava rodejada d’altres estelades que onejaven sense parar.

Acabat el manifest es va seguir amb el concert d’havaneres començant amb “El meu secret”, “El pensament” i “Au café du port”  que va ser molt aplaudida. La rumba “Lola la tavernera” també va agradar molt.

“Cançó de rem i vela”  i la sardana “La puntaire” també van fer onejar les estelades que hi havia a la plaça.

El públic col·laborava  picant de mans a les rumbes, a la sardana, al fado-bolero “Maria Lisboa” i també cantant a les tornades més conegudes de: “El llop de Mar”, “Dans le port de Tacoma”, i evidentment en les tres últimes “El canó de Palamós”, “La bella Lola” i “El meu avi”.

Moltes sol·licituds van arribar a l’escenari després d’un cremat molt ben aconseguit: “Mare vull ser pescador”, “La barca xica”, “Mariner de terra endins” i

 “El marxant”.

Per acabar el concert i amb motiu de la Diada es va cantar “El cant de la senyera” amb tothom dempeus i seguit per molta gent.

Moltes felicitacions d’un públic molt satisfet de com havia anat tot el concert.

Concert al barri de Sant Salvador de Tarragona

El concert va tenir lloc a la plaça del mercat del barri de Sant Salvador.

Ja en la prova de veus hi havia gent asseguda que va aplaudir “Salió de Jamaica” que és l’havanera que, normalment, el grup Norai canta per a veure el bon equilibri entre veus i instruments.

 El públic, entès, va seguir el concert amb molta atenció i silenci i va sol·licitar moltes havaneres com: “Mare vull ser pescador”, “La Gavina”, “La barca xica”,... 

Igual que en altres llocs van agradar molt les més alegres i animades com la rumba “Lola la tavernera”, l’ havanera d’humor “Arri Pauleta”, “Mariner de terra endins”, la cançó de taverna “Els tres xicots”....la sardana “La puntaire”, que va ser molt aplaudida i que va ser ballada per un bon grup de públic.

A la mitja part es va repartir un molt bon cremat junt amb un tall de coca.

A la segona part, tot el públic va cantar amb Norai les més conegudes com “Rosina”, “El canó de Palamós”, “La bella Lola” i “El meu avi”.

Al final del concert es palpava una satisfacció general de tothom, manifestada per les felicitacions del públic als membres de grup Norai. 

Cantada a Cadaqués.

Cadaqués és un poble que ha sabut conservar l’essència del seu passat. Els seus carrers costeruts i empedrats al voltant de l’església conserven molt la fesomia que tenien anys enrere.

L’escenari estava preparat al Port Duguer. Una petita platja que es troba a sota de l'Ajuntament, junt amb la plaça que hi ha enfront de la platgeta. En aquesta plaça ja es va començar a preparar el cremat abans de començar el concert perquè es va servir durant tot el concert.

Durant la proba de veus bufava un ventet de mestral que va anar minvant amb els temps fins quasi desaparèixer en començar el concert. El públic, que ja anava arribant, es portava la seva cadira per seure i s’anava col·locant a la platgeta. Altres, directament, van seure a terra.

Tocaven les deu del campanar quan va començar el concert.

“El meu secret” i “El pensament” van ser les dues primeres interpretacions. Va seguir “Au cafè du port” molt aplaudida i també la “Lola la tavernera”.

Al públic de Cadaqués els van encantar les cançons marineres d’arreu del món posades en mig del repertori habitual on hi ha havaneres, boleros, sardanes i cançons de taverna com: “Dans le port de Tacoma”, “Drunken sailor”, “Jamaica farewell”...Una havanera  que s’ha estrenat aquesta temporada i que ha agradat molt ha estat “Un soldat de Cuba”.

Després de la mitja part hi ha haver un allau de sol·licituds: “La barca xica”, “La Gavina”, “Mariner de terra endins”, que en Joan va dedicar a en Paco, un company d’un curs de postgrau, que feia molt temps que no es veien, “Mare vull ser pescador”, “Salió de Jamaica”, “Vell pescador” i “La balada d'en Lucas”.

El concert es va acabar amb el rellotge del campanar que marcava les dotze tocades.

Des de l’escenari es veia molt de públic, tant a la platja com a la plaça, tot degustant el cremat.

Al final del concert molta gent va felicitar als components del grup Norai, tant per la interpretació com per el repertori triat, ja  que tothom coincidia que al ser tant variat feia la vetllada molt engrescadora i distreta.

Concert a l'Esplai de la Gent Gran a Sant Antoni de Calonge.

Ha estat molt agradable tornar a cantar a “l'Esplai de la Gent Gran” a Sant Antoni de Calonge.

En anteriors ocasions el concert s’havia fet a viva veu, però aquesta vegada el grup Norai va estrenat uns micròfons inalàmbrics que van millorar molt la sonoritat de la cantada dins del local de l'Esplai. I també cal  dir que aquest sistema dóna més llibertat d’actuació als cantants perquè poden desentendre’s del micro fix que tenen al davant.

Com sempre la sala estava plena se socis que varen gaudir d’un llarg concert ja que varen sol·licitar diferents havaneres com: “La barca xica”, “Mare vull ser pescador”...  El públic es va engrescar amb la cançó de taverna “El marxant” i l’havanera d’humor “Arri Pauleta”.  També va agradar molt l'animada rumba “Lola la tavernera”  i el ballable fado-bolero “Maria Lisboa”.

La vetllada va acabar amb un esplèndid berenar per a tots.

Els molts reconeixements del públic al final de la cantada i el magnífic berenar fan que tornar a l'Esplai sigui benvingut.

Concert a Portbou

Era el primer concert del Grup Norai a Portbou.

Ja des del muntatge del so i llums, tasca que aquesta vegada era resolta per la Meri, hi havia públic que s’havia portat cadires i taula i que s’havien situat a l’entorna de l’escenari. El concert d’havaneres serveix de festa familiar per entaular-se amb els amics i fer un berenar-sopar tot sentint havaneres.

Des de la prova de veus amb “Salió de Jamaica” i altres trossos de peces, el públic ja va començar a escoltar i a aplaudir.

Després de deixar enllestit tot l’equilibri de veus i d’instruments, el grup Norai va anar a sopar a un bar de la Rambla, aconsellat per l’audiència que estava molt a prop de l’escenari.

En el moment de començar, el passeig de sobre la platja també estava ocupat per moltes famílies i grups d’amics que també sopaven i escoltaven les havaneres.

Des de l’escenari es veia molta gent que també seguia el concert a peu dret. Les terrasses de sobre la platja també estaven plenes.

En aquest concert la guitarrista del grup Norai, la Lourdes, en baixar l’escala que va del passeig a la platja, va caure en el darrer graó i es va lesionar un dit de la mà esquerra que li va dificultar tocar la guitarra durant tot el concert, tot i que, pràcticament, ni es va notar. Tenia el dit ben morat i embotit.

Bufava tramuntana que, en un cop fort,  va tirar per terra els faristols, escampant les partitures fins al mar. Però en una reacció immediata, es va aixecar gent del públic que va recollir-les, oferint també pedres de la platja perquè no voleiessin més. Una d’ aquestes partitures va anar a parar al mar i una persona del públic es va descalçar  per a recuperar-la de dins de l’aigua.

Va ser un concert amb molta empatia per part del públic i amb moltes dedicatòries: la taula de la coca amb “Mariner de terra endins”, la colla de les tres platgetes  amb “La balada d'en Lucas”, dos infants que van demanar “La barca xica”  i “La Gavina”....

Al final  del concert la taula que es va dedicar “Mariner de terra endins” va obsequiar coca i una molt bona sangria fresqueta al grup Norai.

Molt bon concert a la platja enmig d’un públic molt entregat.