El
Casino disposa d’una sala d’època molt ben restaurada i inaugurada el 27 de
setembre del 1928. Com deia una persona del públic s’hi han fet “funcions” des
d’aquesta data: teatre, ball, havaneres, concerts,...
Del
seu inici es conserven uns bancs fets amb llistons de fusta que fan la funció
de butaques de la sala.
El
grup Norai va començar amb el repertori d’aquesta temporada: “El meu secret”,
“El pensament”, “Au
café du port”,… i ja es va
detectar la satisfacció del públic. Una persona que sopava al restaurant on
Norai va anar a sopar havent acabat el concert ens va dir: “a la cinquena cançó
ja us havíeu posat el públic a la butxaca”.
Efectivament
el públic aplaudia amb convenciment després de “Lola la tavernera”,
“Maria Lisboa”, “La
puntaire”. I amb molta insistència després de “La
Barca abandonada”.
Al
final del concert el públic aplaudia a peu dret. Va ser un concert amb un
públic entregat que va sortir molt satisfet de la sala.
Al
final de “El meu avi”, amb el “Visca Catalunya”, es va cridar,
insistentment, “Independència, independència”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada