Fent el camí, preciós, que porta d'Olot a Camprodon i
Setcases, plovisquejava i semblava que no deixaria fer el concert, però finalment
es va anar aguantant... això si, amb una temperatura molt fresqueta. Sort que
ja hi ha experiència, de passades edicions,
per abrigar-se amb aquestes temperatures.
El concert va començar amb les peces habituals: “El meu secret”, “El pensament”, “Ulls verds”, “Au cafè du port”... i ja des del començament es va veure una molt
bona sintonia entre el públic i l’escenari. Totes les cançons eren molt
aplaudides i correspostes. Van resultar especialment aplaudides, “Cançó de rem i de vela” i la
sardana “La puntaire” pel seu caràcter sobiranista.
El grup Norai va dedicar “Maria Lisboa” a
totes les Maries, especialment a una nena que ja havia vingut a la prova de
veus i també “La barca xica” es va dedicar al seu germà Joan.
A la mitja part un cremat deliciós, calent, que passava
molt bé dins del fresquet ambient.
En aquesta mitja part, un músic de percussió simfònica va
felicitar al grup pel seu nivell de qualitat i pel repertori divertit que
oferia. Va comentar que trobava molt escaient el repertori escollit així com la
interpretació feta.
Al final va agradar molt “Plora guitarra”, “Habana
linda”, “Mulatada”...
Un concert molt satisfactori pels agraïments del públic
que va comentar que esperen tornar a
veure el grup Norai per la propera Festa Major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada