Casament Pol Escolà i Sandra Marín

Dissabte 30, el conjunt NORAI va fer un dels concerts més divertits de la temporada. Tot va començar el dia 11 d’abril, quan Rafa Marín (gran aficionat i enamorat de les havaneres i el món mariner) ens va venir a veure a la nostra presentació al Teatre – Auditori la Gorga. Al Sr. Marín li va agradar el nostre estil i va pensar que potser seria interessant comptar amb la nostra participació al casament de la seva filla Sandra.
A més de cantar-hi havaneres, ens va demanar si el nostre presentador, Josep Ribas, podria fer de mestre de cerimònies durant la celebració del casament, proposta que va acceptar de bon grat doncs no era el primer casament que feia. La idea del Sr. Marín era crear dos ambients després del convit, per un costat l’ambient més musical amb una discoteca (com es fa a la majoria de casaments) i paral·lelament un ambient més tranquil amb havaneres.
El lloc és realment preciós (mireu foto de l'anterior post) i permet fer tota la celebració sense haver de desplaçar-se. Es tracta de Masia Vilanoveta (Sant Pere de Ribes), una antiga masia catalana que encara conserva tot l’encant de l’antiguitat i la tradició. Els Norai ens hi vam desplaçar a primera hora de la tarda (més puntuals que mai si tenim en compte que l’actuació estava prevista per les 12 de la nit). El motiu era que calia fer el muntatge de so i llum i les proves pertinents abans de que comencés la cerimònia.

LA CERIMÒNIA
La cerimònia estava prevista per a les 19 hores, el nuvi (Pol Escolà) va arribar amb un ampli marge de temps i poc després de les set feia una solemne entrada amb la seva mare. L'entrada del nuvi amb la mare va anar acompanyada amb el canon de Pachebel al piano. Minuts més tard (per cert, que es van fer eterns sobretot pel nuvi), feia l’entrada triomfal la Sandra acompanyada per el seu pare. La música escollida per a l’entrada era la famosa havanera de Carmen de Bizet (l’amour est un oceaux rebelle), la soprano del Liceu Rosa Mateu acompanyada al piano per Escarlata Blanco ens va emocionar a tots amb aquesta havanera inspirada amb la Paloma del compositor Basc Sebastian Iradier (Bizet i Iradier eren amics i era habitual que els compositors d’òpera incloguessin algunes peces musicals d’altres compositors amics en les composicios pròpies). Fou una cerimònia molt musical, o més ben dit, operística. Ara bé, les cinc àries que va interpretar magníficament Rosa Mateu no eren escollides a l’atzar, sinó que simbolitzaven les diferents fases de l’amor. En aquest primer cas, amb l’entrada de la núvia Carmen s'adreça a Don José comparant l’amor amb un ocell rebel, quan el vols no el tens i quan no el tens ell ja t’atrapa a tu (si tu ne maime pa, je t'aime. Si je t'aime, prend garde a toi). Tota una metàfora dels moments inicials de l’amor.
Acte seguit, el presentador del conjunt Norai va donar la benvinguda a tots els presents i va adreçar unes paraules als nuvis i als pares i familiars i donà pas al següent moment musical voi che sapete, de les Noces de Fígaro (Mozzart). En aquesta ocasió, un dels personatges (Cherubino) està profundament enamorat de la comtessa, però no sap exactament què és l’amor i li pregunta a ella: vos que ho sabeu, digueu-me què és l’amor? Això que jo sento és amor?
Després d’aquesta peça va arribar un dels moments més emocionants de la cerimònia, les paraules dels germans (Roger i Laura) i amigues (Devorah i Vanesa) dels nuvis. En Roger i la Sandra van dedicar, als seus respectius germans, un emotiu i personal diàleg explicant les seves experiències i vivències amb en Pol i la Sandra. Les amigues (la Devorah en prosa i la Vanesa en vers) van llegir, també de forma conjunta, unes paraules dedicades de forma expressa als nuvis. Entre aquestes lectures, la Barcarola dels Contes de Hoffmann (d’Ofenbach) i el Porgi amor de les Noces de Fígaro van acabar de guarnir, de la millor manera possible, les paraules dels amics i germans dels nuvis.
El moment còmic de la cerimònia el van posar uns galls que hi havia just darrera dels convidats, que enmig de les paraules de Josep Ribas i enmig d'una ària van voler ser partícips de la cerimònia amb els seus característics “quiquiriquís”. Afortunadament, al cap d’uns moments els hi van avançar el seu particular aperitiu (blat de moro) i ja no els vam tornar a sentir. Ja veieu que no nomé les persones es van emocionar... jeje :-)
Finalment, va reprendre la paraula Josep Ribas per iniciar, pròpiament, l’acte de matrimoni entre en Pol i la Sandra. Ho va fer-ho amb la preceptiva lectura dels articles del Codi Civil (66, 67 i 68), la imposició dels anells, el consentiment i la declaració de Matrimoni. Just acabada aquesta, el Brindis de la Traviata de Verdi va posar punt i final a una cerimònia que podríem definir amb tres apel·latius: musical, amena i emotiva.

EL CONCERT
Els companys del grup Norai ens vam desplaçar a Vilanova i la Geltrú per sopar. Un gran palamosí (gran en tots els sentits de la paraula), Carles Bardera, ens va recomanar un restaurant del centre anomenat El Giraldillo. Però desgraciadament estava ple (bona senyal!) i vam haver d’anar a un italià.
Abans de les 12 hores tornàvem a la Masia Vilanoveta per iniciar la nostra actuació, que finalment va començar a quarts de dues. La sala prevista per a la nostra actuació ben aviat es va omplir. Tots els detalls estaven a punt: el cremat, les havaneres i unes boniques diapositives amb imatges de la Costa Brava (Palamós, Cadaqués, Sant Feliu de Guíxols, etc.). A pesar de la intensa calor el públic va gaudir del repertori de Norai. Cada cançó anava acompanyada de les seves diapositives corresponents, de manera que per exemple, durant la Gavina sortien imatges de gavines per sobre la nostra costa o durant el Canó de Palamós fotografies del Canó que ja fa temps que mira el mar amb el ventre rovellat. Hem de destacar, especialment, la bona acollida que va tenir María Dolores (la Dolo, que diem nosaltres), on els convidats van participar entonant el famós A la ohhhhh. A quarts de quatre finalitzàvem el concert i a les 6 arribàvem a Palamós (l'endemà teníem concert a Fontanals de Cerdanya!).
Per acabar podem dir: VISCA ELS NUVIS I VISCA NORAI. Felicitats Sandra i Pol.