divendres, 1 d’agost de 2014

Presentació nou CD al Passeig del Mar a Palamós.

El primer d’agost Norai ha presentat el seu darrer treball a Palamós. Es tracta d’un CD que recull les havaneres i cançons marineres d’arreu d’aquesta i l’anterior temporada.
La primera part del concert va ser el contingut del CD tot seguit d’un breu descans per seguir amb les sol·licituds per part del públic que van ser un bon grapat.


Quan s’analitza el contingut o el missatge de les havaneres es veu que tot roda al voltant de l’amor. Si més no, una gran majoria. Amb diferents variacions, com per exemple un amor poètic a “Cançó de rem i de vela” de Josep Ma. de Sagarra amb música de Lluis Llach, o a “Bitxinxo” de José Luís Ortega Monasterio, on el protagonista marxarà si la seva estimada no li correspon en l’amor, ben diferent d’un amor platònic de sentiments com es troba a “El pensament” de Narcisa Oliver i música de Josep Bastons. A “La calma de la mar” s’hi troba l’amor entre pares i fills. D’una banda hi ha el traspàs d’experiències i coneixements i de l’altre el patiment de la mare quan pare i fill es troben fora pescant i anhela que tornin per gaudir tranquil·litat.
Una versió molt realista i amb un cert erotisme es troba a “La rosa dels vents” de Ricard Viladesau i també a la cançó de taverna francesa “Santiano” d’Hugues Aufray, que presenta un xicot que emigra a Amèrica per a fer diner i tornar ric per casar-se amb la seva estimada.


Aquesta cançó també tracta del territori i aquest és un tema també molt emprat en l’havanera.  Un clar exemple el tenim en “Mariner de terra endins” de Narcisa Oliver i música de Josep Bastons que parla d’una persona que no ha vist el mar i que amb les explicacions rebudes d’altres es fa la seva composició, “La ciutat cremada” de Manuel Valls i Gorina, tracta en aquest cas d’un soldat desplaçat a Cuba per la guerra, que tot i enlluernat d’una mulata cubana torna a Catalunya perquè la terra tira més. Amb més o menys similitud tornem a trobar el mateix concepte en l’havanera mexicana “La barca de Guaymas”, que expressa les males sensacions del protagonista quan ha estat fora de la seva terra. A cada estrofa va contrastant l’alegria i la il·lusió del moment de l’anada amb la tornada quan arriba decebut i desenganyat. També el candombé argentí “Mulatada” de Cátulo Castillo i música de Mariano Mores, que idealitza les mulates, el mar, la cuina,..., del país. Dins d’aquest mateix tema s’hi pot incloure la sardana “La puntaire” de Josep Ma. Beilo i música de Ll. Badosa que parla de les excel·lències de Catalunya. Aquesta peça fa país. Sense abandonar el país però també tractant de la terra es troba “Mare vull ser pescador” d’Antònia Vilàs on un jove frare vol abandonar el monestir per tornar al poble i fer de pescador com havia fet el seu pare.



Tres peces no segueixen aquests dos temes que s’han tractat d’amor i territori.
Un shanty irlandès “Molly Malone” ens parla d’una peixatera que ven peix pels carrers de Dublín i s’hi convé es ven ella mateixa. Un shanty anglès “Druken sailor” tracta de l’enrenou que es provoca en un vaixell per un mariner borratxo i  l’havanera “La barca abandonada” de Josep Ma. Ministral i música de Salvador Dabau que evoca el plany desesperat d’un pescador que per edat ja no pot sortir a mar i explica el seus records amb tristor.



Tot i la pluja de final de tarda es gaudí d’una molt bona vesprada. El Passeig estava ple i faltaren moltes cadires.

Després Norai interpretà les sol·licituds del públic. Van ser moltes: “Lola la tavernera”, “Vell pescador”, “Rosina”, “Jamaica farewell”, “Vestida de nit”, “El meu secret” i “La barca xica”.


El concert s’acabà amb les típiques del final: “El canó de Palamós”, “La bella Lola” i “El meu avi”.

Bon ambient i bona vetllada. A Palamós Norai juga com  a camp propi.  L’audiència, molt participativa, cantà la tornada de “La calma de la mar”, “La bella Lola” i “El meu avi”.