dimecres, 28 de juliol del 2010

A Maçanet de la Selva


Diari d'en Norai:
Heu vist mai un NORAI amarrat a una piscina? Doncs aquest diumenge passat jo hi vaig estar. En un primer moment em vaig sentir molt ofès, no creia possible que els meus amics “havaneros” em deixessin allà amarrat a “Les piscines de Maçanet de la Selva”, però poc a poc vaig entendre que tot allò formava part de l'escenari. Els llums blaus de l'aigua, el blau i vermell dels focus dalt l'escenari, l'aroma del cremat que m'arribava i les veus “Hilya ho boys, Hilya ho boys, remeu, remeu nois” dels meus companys... van crear una atmosfera d'aquell diumenge 25 de juliol molt bonica.
En Norai ha estat molt content de participar d'aquesta Fira-Mercat dels Sentits a Maçanet de la Selva. Penso tornar-hi, encara que hagi d'amarrar-me a una piscina!
Norai.








Havaneres a Arvier (Vall d'Aosta). ITÀLIA



Carta d'en Norai:

Aquesta vegada us he de dir que estic enfadat perquè els Norais han anat a cantar a Itàlia i a mi no m'hi han portat. Una vegada que puc sortir a l'estranger i em deixen a casa! Dec pesar massa.
Resulta que no hi cabia dins el cotxe. És clar, porten tants instruments i tot el so de l'Agustí, que no hi cabia res més!
Però jo ja m'he assabentat que als meus germans norais d'Itàlia els diuen "Bitta". Quin un nom tant estrany, no?
Bé, donccs allà varen cantar a l'Auditori d'Arvier, un poble de la Vall d'Aosta a sota ben bé del Mont Blanc.
Vaig sentir que explicaven que els italians s'ho van passar d'allò més bé, reien la intencionalitat de la presentació que van fer en italià per poder entendre la lletra de les cançons.
A la fi moltes felicitacions i un bon "rinfresco".
Espero que la pròxima vegada em treguin a passejar on ells vagin...
Norai.


dilluns, 12 de juliol del 2010

Festa del soci de l'Esplai de Santa Maria de Palautordera



Carta d'en NORAI a Santa Maria de Palautordera.


Amics i amigues de Santa Maria! encara us recordo de l'any passat, i m'ha fet molta il·lusió tornar-vos a veure! Aquest cop m'heu acompanyat amb més públic i més ganes de cantar tots plegats, tot i que abans del concert el cel ha deixat anar un bon ruixat... però ja veig que res no atura a la gent d'aquest poble per venir a escoltar a NORAI. Això m'agrada! Espero no haver-vos marejat amb el passeig que us he donat per l'Atlàntic i que us emporteu un bon record de les costes de Jamaica, de Mingulay i de Portugal. Ja heu vist que us he deixat a bon port, al port de Palamós, prop del Canó, on hi romandreu sans i estalvis. Fins la propera, gent de Santa Maria de Palautordera!


NORAI.