Concert al restaurant “El claustre de Palera” de Beuda.

Anant de camí cap a Palera ja senyalava que no es podria fer el concert a l'exterior com estava previst, perquè estava molt ennuvolat. Efectivament, al arribar al restaurant començava a plovisquejar. Així dons, es va decidir fer el concert al mateix menjador, en acabar el sopar.

El paratge és encantador. El restaurant es troba al costat de l'església del Sepulcre de Palera, que regenten la Pam i en Joan, i que el podem situar on era el claustre i les dependències adjacents d'aquesta església.

L'església és romànica, de tres naus i amb volta de canó de pedra. És una construcció sòlida, amb les pedres escairades i molt ben col·locades, indicant que pot aguantar encara molts més segles.

Les dependències, seu del restaurant, estan adaptades a l'obra moderna però respectant les pedres antigues.

La vetllada va començar amb un sopar esplèndid. Per entrants, olivada amb torradetes i un pastís de peix excel·lent. Després peix en escabetx, uns musclos de roca  entremig del segon i del tercer i un suquet de gatets, cananes i gambes que van meravellar els paladars. De postres, crema catalana amb “brunyols” molt flonjos i molt ben aconseguits. Un sopar amb nota molt alta.

El concert va començar amb dues peces molt conegudes: “El llop de mar” i “Mare vull ser pescador”. Ja des de l’inici es va notar la satisfacció del públic que omplia el menjador. Van seguir el vals “Au cafè du port” i “El pensament” de Josep Bastons, després la coneguda rumba “Lola la tavernera” i l’ havanera “La rosa dels vents” així com la sardana, de tall nacionalista, “La puntaire”.

També es pot destacar “La barca abandonada”, “La ciutat cremada” i una “Barca xica” , dedicada a tres vailets que voltaven per la sala. El concert es va cloure amb el públic cantant “El canó de Palamós” , dedicada al Joan, “La bella Lola” i “El meu avi”.

No hi va haver mitja part però es va anar servint un cremat boníssim. S’hi notava la mà d'en Joan en la seva realització.

Un concert que va satisfer molt, amb un públic agraït i després d'un sopar extraordinari.