Si l’hàbit no fa el monjo”, com diuen els castellans, en el cas de l’ havanera el lloc determina ja bona part del resultat del concert. Cantar a l'Arbreda vol dir que el públic que hi assisteix és exigent i atent. A l'Arbreda s’hi va per decisió personal. És públic a qui agrada les havaneres.
Només pujar el grup a l’escenari ja es va fer un silenci general que va sorprendre al grup. També s’ha de dir que a Palamós el concert és familiar perquè ens coneixem tots. Així doncs, quan Norai va cantar
“Havaneras de Cádiz” va convidar a la Mari Carmen del Coro Rociero a compartir escenari, ja que aquesta peça ja l’havien cantat conjuntament les dues formacions a Rheda-Wiedenbrück.
El públic, en tot moment es va mostrar atent i participatiu, picant de mans en les cançons que se’ls va demanar:
“Lola la tavernera”,
“Maria Lisboa”... També es va oferir part del nou repertori d’aquest any:
“Cala Montgó”, les franceses estrenades a Sète:
“Au café du port” i
“Dans le port de Tacoma”, i
“Mariner de terra endins” i
“La barca abandonada”. Aquesta última va ser molt celebrada. Al acabar van ploure sol·licituds que, com sempre es van correspondre:
“El canó de Palamós”,
“La barca xica”,
”La balada d’en Lucas” i
“El marxant”. El públic va sortir molt satisfet d’un llarg concert celebrat al millor lloc de Palamós. L’endemà, al concert de Festa Major a La Gorga, vam trobar públic que ens havia vist a l'Arbreda i ens van comentar la seva satisfacció del concert de Norai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada