Aquest dissabte passat tot el grup NORAI hem anat a Vidreres, on la família de la Lourdes té una casa que ens ha cedit, per a fer un assaig intensiu de totes les noves cançons que estem preparant pel proper estiu. Tenim molta feina i moltes ganes de treballar bé les veus.
Per aquesta nova temporada ens hem proposat d’obtenir dos repertoris que puguem alternar o barrejar allà on convingui.
Una altra havanera, no massa coneguda, és “Menorca”. Aquesta té una història una mica llarga. En Josep Lluís Ortega Monasterio quan estava destinat a Menorca, va agafar l’havanera popular “Mi Cuba” originària d’aquesta illa i conservant la partitura li va adaptar a una lletra amb referència menorquina. La versió original comença: Mi Cuba es un bello jardín, las cubanitas, las rosas,.... en la versió nova queda: Menorca és un jardí, florit, les menorquines, les roses”... La Lourdes n’ha fet un arranjament diferent que trenca amb el clàssic concepte d’havanera.
Més havaneres. N'hem triat una altra, molt propera a casa nostra, que recull la imatge de totes aquestes cales petites i amagades que es poden trobar al nord del nostre poble, sortint pel Cap Gros: S'Alguer, La Foradada, Cala Senià, Cala Corbs, L'Estreta,......Racons de privilegi. Es tracta d' “El meu secret”, música d’en Josep Bastons i lletra d’en Carles Casanovas”. Ens parla d’una caleta arrecerada, amb tardes d’amor, amb la noia estimada. És una havanera amb música suau però enjogassada i alhora entranyable.
Hem repescat també dues havaneres ben antigues, però ben conegudes i que agraden a tothom: “Salió de Jamaica” i “Rosina”.
La primera ens evoca els efectes del famós rom d’aquesta illa. Totes les havaneres i cançons que fan referència a Jamaica han de parlar del rom.
En la segona tenim a la Rosina, encapritxada d’un “rubio oficial”, i’un “guatemalo” del país que intenta convèncer-la que amb els seus petons i carícies oblidarà aquell amor que no tornarà.
Una havanera en castellà com “Havaneras de Càdiz” de Carlos Cano ens porta a dos móns ben diferents com el de l'Havana i el de Càdiz amb dos ritmes tant diferents com el cubà i l’andalús.
Aquest any l’Agrupació Sardanista Costa Brava ens ha convidat a la cantada d’havaneres que organitzen el dia previ a l’aplec.
Per aquest motiu hem inclòs el tema de sardanes dins del nostre repertori. N'estem preparant tres de ben significatives:
“A Palamós fan pipes”, sardana ben coneguda del mestre palamosí Santiago Bañeras i Goday. És una sardana que ens porta al temps de la fabricació de pipes de fang i les barques de vela llatina.
“L' Empordà” és una altra sardana que hem triat perquè ens la sentim molt nostra. A més, la poesia de la seva lletra, el naixement de L' Empordà, fruit de l’amor d’un pastor i una sirena, no podia ser més que aquesta terra de bellesa incomparable.
La darrera, “Llevantina”. Una sardana molt marinera i molt alegra que ens ha arranjat un bon amic nostre, l'Amadeu Cuadrado.
Seguint amb el nostre projecte, a més d’havaneres, estem preparant cançons marineres d’arreu. Una d’elles és “Wip Jamborre” que és un shanty popular del port de Liverpool i parla dels mariners que tornen del Mar d'Irlanda passant per la costa de Gales per després pujar cap a Liverpool. Tant el final de l’estrofa que canta el solista com la tornada que cantem tots, acaben amb la mateixa frase: “Oh Jenny, get your oat cakes done!”, que traduït literalment vol dir: “Jenny, tingues els pastissets fets”, però la intenció de la cançó és advertir a les senyores Jenny que els pastissets ja els faran al llit. Els anglesos són molt “polites” (refinats).
Una altra que ja tenim preparada és “Capri-Fisher”. Una cançó alemanya escrita el 1943 “Quan a Capri les postes de sol rogent al mar...” i que parla dels pescadors que van a calar a diari amb la seva estimada esperant a casa cada tarda.
Aquesta cançó va ser prohibida a Alemanya quan l’exèrcit nord-americà va desembarcar a Capri l’any 1943. Es tracta d’un tango que en Kevin ha dulcificat amb el seu acordió. A final d’any anirem a la ciutat de Rheda-Wiedenbrück i evidentment serà una de les peces importants del repertori presentat a Alemanya.
També estem preparant més havaneres d'aquelles autèntiques que varen venir de Cuba i cançons de taverna que les deixem com a sorpresa. Són cançons engrescadores que trenquen el ritme havanero però diverteixen.
Per aquesta nova temporada ens hem proposat d’obtenir dos repertoris que puguem alternar o barrejar allà on convingui.
Dins del repertori d’havaneres ja tenim enllestida “El llop de Mar”, del mestre R. Carreres. Serà la peça d’inici del concert. Sempre ens agrada començar amb una havanera clàssica.
Tenim també ja preparada “Lola la tavernera”, música d’en Josep Bastons i lletra d’en Carles Casanovas. És una havanera divertida, entremaliada i ben coneguda per tots. L’estrenarem al restaurant “La bella Lola” de Calella de Palafrugell, el proper 23 d’abril. És una peça obligada en les cantades en aquest restaurant, on ja fa anys que es pot gaudir, després de sopar, de vetllades amb havaneres.
Una altra havanera, no massa coneguda, és “Menorca”. Aquesta té una història una mica llarga. En Josep Lluís Ortega Monasterio quan estava destinat a Menorca, va agafar l’havanera popular “Mi Cuba” originària d’aquesta illa i conservant la partitura li va adaptar a una lletra amb referència menorquina. La versió original comença: Mi Cuba es un bello jardín, las cubanitas, las rosas,.... en la versió nova queda: Menorca és un jardí, florit, les menorquines, les roses”... La Lourdes n’ha fet un arranjament diferent que trenca amb el clàssic concepte d’havanera.
Més havaneres. N'hem triat una altra, molt propera a casa nostra, que recull la imatge de totes aquestes cales petites i amagades que es poden trobar al nord del nostre poble, sortint pel Cap Gros: S'Alguer, La Foradada, Cala Senià, Cala Corbs, L'Estreta,......Racons de privilegi. Es tracta d' “El meu secret”, música d’en Josep Bastons i lletra d’en Carles Casanovas”. Ens parla d’una caleta arrecerada, amb tardes d’amor, amb la noia estimada. És una havanera amb música suau però enjogassada i alhora entranyable.
Hem repescat també dues havaneres ben antigues, però ben conegudes i que agraden a tothom: “Salió de Jamaica” i “Rosina”.
La primera ens evoca els efectes del famós rom d’aquesta illa. Totes les havaneres i cançons que fan referència a Jamaica han de parlar del rom.
En la segona tenim a la Rosina, encapritxada d’un “rubio oficial”, i’un “guatemalo” del país que intenta convèncer-la que amb els seus petons i carícies oblidarà aquell amor que no tornarà.
Una havanera en castellà com “Havaneras de Càdiz” de Carlos Cano ens porta a dos móns ben diferents com el de l'Havana i el de Càdiz amb dos ritmes tant diferents com el cubà i l’andalús.
Aquest any l’Agrupació Sardanista Costa Brava ens ha convidat a la cantada d’havaneres que organitzen el dia previ a l’aplec.
Per aquest motiu hem inclòs el tema de sardanes dins del nostre repertori. N'estem preparant tres de ben significatives:
“A Palamós fan pipes”, sardana ben coneguda del mestre palamosí Santiago Bañeras i Goday. És una sardana que ens porta al temps de la fabricació de pipes de fang i les barques de vela llatina.
“L' Empordà” és una altra sardana que hem triat perquè ens la sentim molt nostra. A més, la poesia de la seva lletra, el naixement de L' Empordà, fruit de l’amor d’un pastor i una sirena, no podia ser més que aquesta terra de bellesa incomparable.
La darrera, “Llevantina”. Una sardana molt marinera i molt alegra que ens ha arranjat un bon amic nostre, l'Amadeu Cuadrado.
Seguint amb el nostre projecte, a més d’havaneres, estem preparant cançons marineres d’arreu. Una d’elles és “Wip Jamborre” que és un shanty popular del port de Liverpool i parla dels mariners que tornen del Mar d'Irlanda passant per la costa de Gales per després pujar cap a Liverpool. Tant el final de l’estrofa que canta el solista com la tornada que cantem tots, acaben amb la mateixa frase: “Oh Jenny, get your oat cakes done!”, que traduït literalment vol dir: “Jenny, tingues els pastissets fets”, però la intenció de la cançó és advertir a les senyores Jenny que els pastissets ja els faran al llit. Els anglesos són molt “polites” (refinats).
Una altra que ja tenim preparada és “Capri-Fisher”. Una cançó alemanya escrita el 1943 “Quan a Capri les postes de sol rogent al mar...” i que parla dels pescadors que van a calar a diari amb la seva estimada esperant a casa cada tarda.
Aquesta cançó va ser prohibida a Alemanya quan l’exèrcit nord-americà va desembarcar a Capri l’any 1943. Es tracta d’un tango que en Kevin ha dulcificat amb el seu acordió. A final d’any anirem a la ciutat de Rheda-Wiedenbrück i evidentment serà una de les peces importants del repertori presentat a Alemanya.
També estem preparant més havaneres d'aquelles autèntiques que varen venir de Cuba i cançons de taverna que les deixem com a sorpresa. Són cançons engrescadores que trenquen el ritme havanero però diverteixen.
No fa falta dir que tenim molta il·lusió per aquesta nostra tercera temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada