Proximament NORAI a la Mostra de l' Havanera Catalana (14-agost)

Festes de Sant Llorenç a Sant Feliu de Llobregat.

Per primera vegada el grup Norai ha estat l’encarregat de tancar les festes de Sant Llorenç, a Sant Feliu de Llobregat. Abans de la cantada d’havaneres hi havia una audició de sardanes a la Plaça de la Vila, que també va ser el lloc on es va celebrar la cantada. Es tracta d’una plaça gran entre l’església i la Casa de la Vila.

Mentre s’anava fent la prova de veus ja es van anar omplint les cadires preparades. Es més, molts sardanistes ja es van quedar, esperant el concert d’havaneres.

A les deu la plaça estava plena de gom a gom i es va començar el concert puntualment. El rellotge del campanar anava uns minuts tard.

De la primera part se’n podrien destacar: “Lola la tavernera”, “Bitxintxo”, “Au cafè du port”, “Maria Lisboa” i la sardana “La puntaire”.  Per primer cop posàvem dins del repertori d’aquesta vetllada l’havanera “Niu d’amor”, del mestre i amic Antoni Mas, que va ser molt aplaudida.

A la mitja part hi va haver un bon cremat per a tothom i també van sortir tres sol·licituds: “Mariner de terra endins”, “Ulls verds”, sol·licitada per una cantaire del Cor de l’Ateneu, i “El canó de Palamós” sol·licitada per un santfeliuenc que va viure més de vint anys a Palamós i que ens va comentar que portava Palamós a la sang. Totes elles van ser complagudes a la segona part.

En aquesta part Norai, sabent que hi havia molts cantaires de tres corals diferents, va fer participar a tot el públic en diferents havaneres,. Així doncs, es van cantar en conjunt la tornades de: “La calma de la mar”, “La bella Lola” i, lògicament, “El meu avi”. La participació del fet de cantar va satisfer molt. Un membre decidit del cor va demanar que tot el cor pugés a l’escenari però altres membres el van aturar.

De la segona part també es podrien destacar: “Molly Malone”, “Jamaica farewell” i sobretot “La barca abandonada”,  que va ser molt aplaudida.

El concert va resultar molt exitós, amb moltes felicitacions, per part del públic, al acabar.

13 è Festival d’Havaneres a Altafulla.

En un lloc encantador, el Racó del Fortí, a la sorra de la platja, es va celebrar el 13è. Festival d’Havaneres d’ Altafulla. Hi actuaren tres grups en aquest ordre: “Port Salou”, “Norai” i l’amfitrió “Vent Fort”.

Des de l’escenari es divisava tota la llargària de la costa fins més enllà del port de Tarragona. Les llums del capvespre i les dels vaixells davant del port hi donaven, encara, més emoció. Fins ben a final del dia, ja molt fosc, hi havia gent remullant-se a la mar. Des de l’escenari també es veia la gran quantitat de gent que assistia a l’acte. Les cadires, facilitades, van ser insuficients i la majoria de públic, coneixedor del tema, ja es portava la seva cadira plegable de casa i altres van seure, directament, sobre la sorra.

Els primers en actuar van ser el grup “Port Salou” que van oferir un repertori molt variat i animat. Van començar amb l’entranyable “La calma de la mar” , a destacar el xotis “La botiguera” i la rumba “Lola la tavernera”. 

 

Després va actuar el grup “Norai” que oferí un petit repertori de sis peces: l’havanera “La rosa dels vents”, una cançó de taverna francesa: “Au café du port” per donar constància del diferencial del grup amb les cançons marineres d’arreu, després“El pensament”, també les havaneres “Bitxinxo” i “La ciutat cremada” i per acabar una peça molt animada “Mulatada”.

L’actuació de Norai va ser molt reeixida i aplaudida. Després de cada peça hi havia aplaudiments generosos, amb expressions que confirmaven la satisfacció del públic com “bravo”, “quines veus”...

El grup amfitrió, en una mostra de repertori clàssic, va oferir la majoria de peces en castellà, destacant-ne: “Lucero de la mañana”, “Cantinero de Cuba” i per acabar “La Gavina”.

Amb tots tres grups a l’escenari es van interpretar: “La bella Lola” i “El meu avi” i davant de la insistència del públic es va acabar amb “El canó de Palamós”.

La vetllada va acabar amb cremat per a tothom, moment que va sevir per a saludar i compartir opinions sobre la cantada amb els components dels diferents grups.

Presentació nou CD al Passeig del Mar a Palamós.

El primer d’agost Norai ha presentat el seu darrer treball a Palamós. Es tracta d’un CD que recull les havaneres i cançons marineres d’arreu d’aquesta i l’anterior temporada.

La primera part del concert va ser el contingut del CD tot seguit d’un breu descans per seguir amb les sol·licituds per part del públic que van ser un bon grapat.

Quan s’analitza el contingut o el missatge de les havaneres es veu que tot roda al voltant de l’amor. Si més no, una gran majoria. Amb diferents variacions, com per exemple un amor poètic a “Cançó de rem i de vela” de Josep Ma. de Sagarra amb música de Lluis Llach, o a “Bitxinxo” de José Luís Ortega Monasterio, on el protagonista marxarà si la seva estimada no li correspon en l’amor, ben diferent d’un amor platònic de sentiments com es troba a “El pensament” de Narcisa Oliver i música de Josep Bastons. A “La calma de la mar” s’hi troba l’amor entre pares i fills. D’una banda hi ha el traspàs d’experiències i coneixements i de l’altre el patiment de la mare quan pare i fill es troben fora pescant i anhela que tornin per gaudir tranquil·litat.

Una versió molt realista i amb un cert erotisme es troba a “La rosa dels vents” de Ricard Viladesau i també a la cançó de taverna francesa “Santiano” d’Hugues Aufray, que presenta un xicot que emigra a Amèrica per a fer diner i tornar ric per casar-se amb la seva estimada.

Aquesta cançó també tracta del territori i aquest és un tema també molt emprat en l’havanera.  Un clar exemple el tenim en “Mariner de terra endins” de Narcisa Oliver i música de Josep Bastons que parla d’una persona que no ha vist el mar i que amb les explicacions rebudes d’altres es fa la seva composició, “La ciutat cremada” de Manuel Valls i Gorina, tracta en aquest cas d’un soldat desplaçat a Cuba per la guerra, que tot i enlluernat d’una mulata cubana torna a Catalunya perquè la terra tira més. Amb més o menys similitud tornem a trobar el mateix concepte en l’havanera mexicana “La barca de Guaymas”, que expressa les males sensacions del protagonista quan ha estat fora de la seva terra. A cada estrofa va contrastant l’alegria i la il·lusió del moment de l’anada amb la tornada quan arriba decebut i desenganyat. També el candombé argentí “Mulatada” de Cátulo Castillo i música de Mariano Mores, que idealitza les mulates, el mar, la cuina,..., del país. Dins d’aquest mateix tema s’hi pot incloure la sardana “La puntaire” de Josep Ma. Beilo i música de Ll. Badosa que parla de les excel·lències de Catalunya. Aquesta peça fa país. Sense abandonar el país però també tractant de la terra es troba “Mare vull ser pescador” d’Antònia Vilàs on un jove frare vol abandonar el monestir per tornar al poble i fer de pescador com havia fet el seu pare.

Tres peces no segueixen aquests dos temes que s’han tractat d’amor i territori.

Un shanty irlandès “Molly Malone” ens parla d’una peixatera que ven peix pels carrers de Dublín i s’hi convé es ven ella mateixa. Un shanty anglès “Druken sailor” tracta de l’enrenou que es provoca en un vaixell per un mariner borratxo i  l’havanera “La barca abandonada” de Josep Ma. Ministral i música de Salvador Dabau que evoca el plany desesperat d’un pescador que per edat ja no pot sortir a mar i explica el seus records amb tristor.

Tot i la pluja de final de tarda es gaudí d’una molt bona vesprada. El Passeig estava ple i faltaren moltes cadires.

Després Norai interpretà les sol·licituds del públic. Van ser moltes: “Lola la tavernera”, “Vell pescador”, “Rosina”, “Jamaica farewell”, “Vestida de nit”, “El meu secret” i “La barca xica”.

El concert s’acabà amb les típiques del final: “El canó de Palamós”, “La bella Lola” i “El meu avi”.

Bon ambient i bona vetllada. A Palamós Norai juga com  a camp propi.  L’audiència, molt participativa, cantà la tornada de “La calma de la mar”, “La bella Lola” i “El meu avi”.